Cinema d'autor

Característiques del corrent

- Cinema on l’autor crea la seva obra sense cap mena de limitació

- No es tan important el que s’explica si no com s’explica

- Surten de la norma buscant noves formes de dir les coses

- Utilitzen plans estranys i tècniques de muntatge arriscades

- Busca imprimir el segell personal del director a les pel·lícules

- Visió particular de la societat que ens envolta

- Tractament de temes conflictius que conviden al públic a reflexionar

- Treball recurrent amb els mateixos actors i actrius

Context Històric

Es creu que l'origen es remunta a França als anys 40 quan es crea el corrent per a poder diferenciar el cinema de la idea que hi havia amb el de Hollywood, on la pel·lícula era vista com un producte. Amb aquest corrent es va voler representar al director com a autor màxim de l'obra i com a artista, com si es tractés d'un escriptor i el seu llibre.

Quan oficialment el cinema d'autor va ser definit com a tal va ser a la dècada dels 60, on en contra del neorealisme italià, on es proposava un cine més real i natural, l'onada francesa del cinema d'autor proclamà la importància de la visió de l'autor (director o guionista) per a modelar la història, donant-li forma a la realitat de la qual parlen altres autors.

Pel·lícules representatives

ERASERHEAD

Director i guionista: David Lynch

Any: 1977

Gènere: Terror, fantasia, cinema experimental

Corrent cinematogràfica o moviment: surrealisme

Sinopsi: Henry Spencer, un jove depressiu i espantadís, pateix des de petit uns estranys malsons dels quals intenta alliberar-se a través de la seva imaginació. Un dia, la seva amiga Mary el convida a sopar a casa; s'assabenta aleshores que ha estat pare d'un bebè prematur i no humà.

Música: Peter Ivers

Eraserhead treballa en dos plans generals

estructura narrativa

estructura simbolica

escenes intermitges

"Eraserhead" de David Lynch

Superposició d'imatges
Travelings circulars

Escenografia:

-ambient de malson

-ambient industrial

-dissenys extranys de mobles

-natura morta

Llum:

-ombres violentes

-poca llum de fons

-fort contrast blanc i negre

-Gran importancia narrativa

-Sorolls industrials

AMARCORD

Director: Federico Fellini

Any: 1973

Gènere: Comèdia dramàtica

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor i neorealista

Format: 35mm esfèric

Duració: 127 min

Sinopsi: Es relata un any a la vida d'un poble de la Itàlia feixista als anys trenta, la fictícia ciutat de Borgo basada a la ciutat de Rímini, ciutat natal de Federico Fellini, abans de la Segona Guerra Mundial. Passen escenes no continuades d’aquell any i no hi ha més línia argumental que la que marca el pas del temps en un mateix espai.

Guionista: Tonino guerra Música: Nino Rota
Plans: Plans basats en emocions, utilització travelling
-Posada en escena: Infancia Fellini caricaturesca
-Continuïtat: No hi ha més línia argumental que la que marca el pas del temps en un mateix espai
-Escenografia: Carlo Centolavigna
-Banda sonora: Nino Rota
-To del llenguatge: burla, sàtira, tendresa i humanisme
-Llum: Algunes naturals i quotidianes i d'altres recarregades
-Color: En color
-Vestuari: Danilo Donati

ZELIG

Director: Woody Allen
Any: 1983
Gènere: Comèdia / Documental
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor
Format: Fals documental

Sinopsis:

"Zelig" se sitúa a l'inici dels anys 20 i segueix la biografia de Leonard Zelig, un caixer de New York que un dia desapareix misteriosament, i comença a ser identificat a tot arreu en varies personalitats diferents. Zelig pateix una condicció que li dona la capacitat de convertir-se en les persones que el rodejen, fins el punt de tenir canvis corporals, pel que la medicina, la premsa i el món acaben anomenant-lo "L'home Camaleó". "Zelig" pretén ser un documental on veiem l'evolució d'aquest personatge tan peculiar dins de la societat consumista i plena de prejudici en la que viu.

RECURSOS VISUALS NARRATIVA 1

Color: Per contrastar la fotografia de la narrativa 2, Woody Allen fa us del color = efecte de pas del temps (més actual)
Llums i ombres: naturals
Textura: La saturació del color i la textura de la imatge ens volen situar com si estiguessim veient una televisió vella
Plans: plans mitjans o primers plans, estàtics
Escenografía: despatxos, sales d'estar, espais tancats i ordenats = professionalitat
Diàleg: parlen directament a l'espectador (trenca la 4a paret)
So: En aquesta narrativa s'acostuma a interrompre la música i el diàleg pren protagonisme. So gravat amb poca qualitat (textura, eco...)

RECURSOS VISUALS NARRATIVA 2

Color: blanc i negre = aspecte antic
Llums i ombres: pronunciades però naturals
Textura: objectes poc definits, fotografia tremolosa i amb talls, com si es tractés d'una cinta antiga. Transicions abruptes. Pocs fotogrames.
Plans: plans generals i sencers, travellings lents = gravacions informals, ocasionals
Escenografía: escenaris variats
Diàleg: poc diàleg, interaccions entre personatges o amb l'entorn
So: La música de l'època en que volen ambientar a Zelig acompanya les escenes, i sovint s'interromp sobtadament. Algunes accions es respalden per efectes de so (comicitat). So amb menys qualitat.

MADUIXES SALVATGES

Director: Ingmar Bergman
Any: 1957
Gènere: Drama / vellesa
Corrent cinematogràfica o moviment: cinema d'autor
Format: 35mm esféric
Color: Blanc i negre.

Sinopsi: Maduixes Salvatges és una pel·lícula que explora la fredor humana en un moment vital i delicat com és la vellesa, a través d'un viatge existencial íntim, amb el recurs de la comparació metafòrica de la medicina, amb aquest distanciament i indiferència cap als sentiments, l'afecte i la calidesa. Tot això es veu reflectit als somnis i flashbacks del protagonistes, afegint les conversacions que tenen sobre el tema entre personatges.