Propaganda
El meu cartell propagandístic l'hem fet l'Helena Espada i jo, en motiu del mes de l'orgull, hem volgut protestar contra l'industria tèxtil en aquestes èpoques de l'any.
Cada juny, les marques treuen mil productes amb motius LGTBIQ+ per "visibilitzar" la causa. Però el que realment és no es pas una mostra de solidaritat, sinó una estratègia de marketing, i el colectiu no és un producte. Samarretes amb el lema "love is love", amb banderes... I la diversitat sexual va més enllà d'això. I si les empreses valoresin tant aquesta causa, per qué no venen aquests productes durant tot l'any? Pel mateix motiu de sempre, per vendre. A més de que generalment les marques només donen visibilitat a parelles monógames del mateix sexe, oblidant així tota la resta de gent part del colectiu com bé poden ser les persones transexuals.
Per tant, en definitiva aquesta és la temàtica del nostre cartell i el que voliem transmetre perquè creiem que és una cosa que ignorem i limitem a aplaudir, quan en realitat no contribueixen res.
Inspiració
La nostra inspiració per l'estètica del cartell la teniem molt clara des del principi. Voliem fer un cartell que combinés parts fetes manualment amb parts fetes a ordinador, per donar-li així un aspecte més rebel i més manual, que la gent el vegi pel carrer i li cridi l'atenció.
A més voliem crear una estetica similar als cartells reivindicatius tipics dels anys 80 i 90, es per això que em tret molta inspiració de les anomenades "fan zines", que eren revistes fetes a ma on reivindicaven i feien critiques socials a través de la tècnica del collage i el DIY.
