Propaganda
El meu cartell propagandístic l'hem fet l'Helena Espada i jo, en motiu del mes de l'orgull, hem volgut protestar contra l'industria tèxtil en aquestes èpoques de l'any.
​
Cada juny, les marques treuen mil productes amb motius LGTBIQ+ per "visibilitzar" la causa. Però el que realment és no es pas una mostra de solidaritat, sinó una estratègia de marketing, i el colectiu no és un producte. Samarretes amb el lema "love is love", amb banderes... I la diversitat sexual va més enllà d'això. I si les empreses valoresin tant aquesta causa, per qué no venen aquests productes durant tot l'any? Pel mateix motiu de sempre, per vendre. A més de que generalment les marques només donen visibilitat a parelles monógames del mateix sexe, oblidant així tota la resta de gent part del colectiu com bé poden ser les persones transexuals.
​
Per tant, en definitiva aquesta és la temàtica del nostre cartell i el que voliem transmetre perquè creiem que és una cosa que ignorem i limitem a aplaudir, quan en realitat no contribueixen res.
​
​
Inspiració
La nostra inspiració per l'estètica del cartell la teniem molt clara des del principi. Voliem fer un cartell que combinés parts fetes manualment amb parts fetes a ordinador, per donar-li així un aspecte més rebel i més manual, que la gent el vegi pel carrer i li cridi l'atenció.
A més voliem crear una estetica similar als cartells reivindicatius tipics dels anys 80 i 90, es per això que em tret molta inspiració de les anomenades "fan zines", que eren revistes fetes a ma on reivindicaven i feien critiques socials a través de la tècnica del collage i el DIY.
