top of page

SORRY WE MISSED YOU: Anàlisi d'una pel·lícula

Director: Ken Loach

Biografia del director: Ken Loach és un director de cinema britànic, autor de títols com "Hidden agenda", "Land and freedom" o "My name is Joe", i es caracteritza per plasmar les seves inquietuds polítiques i socials amb un fort component de denuncia. Realitzador hereu del Free cinema, la seva obra va indicar particularment en la situació de les clases més desfavorides del Regne Unit.

Gènere: Drama/ drama familiar/ familia.

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor/realisme.

 

Sorry_We_Missed_You-609791120-large.jpg

Format de la pel·lícula: 

1. Argument:  Ricky, Abby i els seus dos fills formen una familia molt unida la qual esta pasant per certes dificultats econòmiques. Els dos són persones molt treballadores, la mare es dedica a cuidar a gent gran i el pare, que ha anat canviant d'un ofici a un altre, aconsegueix un lloc de treball en un oficina de transport la qual li garanteix que és convertira en el seu "propi jefe". Tots dos saben que per més que treballin i s'esforcin mai aconseguiran una seguretat econòmica ni una casa en propietat, així que decideixen arriscar-se i Abby ven el seu cotxe perque així el seu marit pugui comprar-se una furgoneta per la feina; això sembla, en un principi, que serà la seva salvació i els ajudarà, però al llarg de la pelicula podem veure com ocorren diferents fets que els portarà poc a poc a la ruina i com els dos personatges s'acaven convertint en esclaus de si mateixos.

2. Recursos visuals :

-Plans:  En aquesta pel·lícula s'utilitzen sobretot plans generals i els plans americans, per així donar més informació del que passa al voltant dels personatges. A més a més a vegades mesclen amb plans de detall o primers plans

-Moviment de la càmera: Una característica destacable de la pel·lícula és que la càmera sempre és estable. 

 

-Posada en escena: 

La posada en escena és simple i quotidiana. Els escenaris principals on es desenvolupa la historia són: la casa de la família i la furgoneta del pare. Els llocs i objectes que apareixen a la pel·lícula són els que tots nosaltres podriem trobar en el nostre dia a dia. Alguns altres escenaris que es repeteixen al llarg de la pel·lícula són: els carrers de Londres, les cases de les persones que cuida la mare i la seu d'enviament de paquets on el pare treballa, entre altres.

-Actors: 

Altres actors / actors secundaris:  Ross Brewster (Maloney), Charlie Richmond (Henry), Julian Ions (Freddie), Sheila Dunkerley (Rosie), Maxie Peters (Robert), Christopher John Slater (Ben), Heather Wood (Mollie), Albert Dumba (Harpoon), Natalia Stonebanks (Roz) , Jordan Collard (Dodge), Dave Turner (Magpie)

-Continuïtat: La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és familiar a l'espectador. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i es presenten l'interior i l'exterior d'aquests espais. No hi ha flashbacks ni flashfowards. L'audiència s'assabenta dels events del passat mitjançant relats que expliquen els personatges sobre la marxa o gracies a fotografies mostrades. 

-Escenografia: La pel·lícula va estar filmada a Anglaterra 

-Recursos estilístics: A la pel·lícula hi ha elipsis temporals però aquestes no aporten res a la història.

-Banda sonora:  La banda sonora esta feta per George Fenton, no és un aspecte massa important a destacar però aquesta ajuda a donar un ambient adeqüat a les escenes de la pel·lícula 

-To del llenguatge: S'utilitza un to de llenguatge informal o familiar. Depenent del context i situació de l'història a vegades es fa servir un to més irònic i d'altres un to més tràgic.

-Llum i color: A gran part de la pelicula trobem una iluminació força natural, per així dir-ho. La majoria de les escenes transcorren a la llum del dia però també trobem escenes a l'interior de casa les quals tenen una llum apagada amb colors desaturats. Durant casi tota la pel·licula predomina el gris i els colors freds i casi sempre està nublat. En algunes escenes es transmet una sensació de "foscor" la qual es relaciona amb la tristesa. En les escenes més alegres s'utilitzen colors i tons més calids. 

-Vestuari: El vestuari és molt normal, no s'utilitzen prendes que destaquin massa, és roba la qual la majoria de gent utilitzaria pel dia a dia. S'utilitza també moltes prendes i conjunts de roba de treball. 

3.Tria un personatge i fes la descripció  

El personatge que he triat per descriure és Liza, la filla petita de la familia. Liza és una noia la qual és molt més madura del que li pertoca degut a que els seus pares no estan molt a casa ni tenen massa temps per estar amb ella a causa de la feina, degut a això, aquesta nena en moltes ocasions actua com una "adulta", per així dir-ho, s'encarrega de responsabilitats que no són habituals per a una nena de la seva edat.

 

És un personatge fundamental ja que és la que s'esforça en mantenir unida a la familia, sobretot al seu pare i al seu germà. Aporta llum a la familia en aquells moments de foscor. Una escena a destacar on Liza apareix és quan els seus pares és queden adormits en el sofa després d'un dia dur de feina i ella recull tots els plats bruts que han deixat a la taula. 

486494_84d1b40234d943598e1b63fb70debf1e_mv2.webp
486494_f0e7f37e39194f8e88cfff6f379b4722_mv2.webp
486494_8b91144e726f420e87f5abf5b70d8ccd_mv2.webp
486494_576fe3ee885145e6b7b085865a2849de_mv2.webp

KRIS HITCHEN
(Ricky)

DEBBIE HONEYWOOD
(Abby)

RHYS STONE
(Seb)

KATIE PROCTOR
(Liza)

0_BHR_nec221019Sorry_13.jpg
sorry-we-missed-you-1.jpg

4.Tria una escena per explicar-la

Una de les escenes que més em va cridar l'atenció va ser l'escena final, en la qual podem veure com Ricky (el pare) està conduint la furgoneta en direcció a la feina tot i que la seva familia li havia prohibit anar ja que estaba ferit i necesitava descansar. És un primer pla on apareix ell de perfil, des de la perspectiva del copilot, es poden apreciar clarament totes les ferides d'aquest i la seva expressió de frustració i esgotament . Els colors d'aquesta escena són grisos i blaus.  L'escena acaba amb la pantalla enfosquint-se, deixant un final obert, és una escena força simple però que retrata molt bé tot el que passa al llarg de la pel·lícula i el significat que aquesta vol transmetre, mostra tot l'esforç que el pare fa, tot i estar en aquestes condicions intenta fer tot el possible per seguir endavant 

Sorry.jpg
escena final.webp
bottom of page