ESCENA 1 ( -30 minuts per acabar la obra)

Es veu el rostre de l’Alma, desde el punt de vista d’en Martí. L’Alma sacseja a en Martí i li demana que la miri i que es desperti. (Primeríssim pla ALMA, càmera subjectiva, contrapicat)

 

ESCENA 2 ( -100 dies per la obra)

L’Alma es queda mirant el paper amb el repertori de l’obra. Es comença a acostar més gent. La Naomi s’emociona i abraça a l’Alma, celebrant que ha aconseguit el paper principal. S’acosta en Martí i la felicita. Naomi li dona un pico. 

 

ESCENA 3 ( -35 dies per la obra)

És una festa, amb molta música llum i gent. En un racó hi ha un grup de gent parlant, l’Alma inclosa. Estan jugant a “Veritat o Repte”. A l’Alma li toca veritat i una noia li pregunta si en el fons s’alegra de que hagi marxat la Naomi. L’Alma al principi es confon però finalment respon que tot i que és una situació difícil, s’alegra de que estigui rebent l’ajuda que necesita. 

 

ESCENA 4 ( -78 dies per la obra)

Es troben les noies de teatre al vestuari després d’haver assajat. Estan totes assegudes en un banc, rient i rodejant a Naomi. Alma es troba en un racó una mica més lluny sola. Va rient algunes gràcies incomodament. La Naomi diu alguna cosa que fa que les noies esclatin en un gran riure, i Alma repeteix exactament el mateix. Totes queden en silenci, confoses i incòmodes. Lentament s’aixequen i marxen en grup. Alma s’aixeca decebuda i es mira al mirall, arreglant-se el cabell. Dirigeix la mirada cap a la taquilla de Naomi.

 

ESCENA 5 ( -59 dies per la obra) 

Alma es troba a la seva habitació plorant. Fa gargots agresivament al seu diari. Finalment esclata i llença el diari a l’altre punta de l’habitació. Es calma una mica i s’asseca les llàgrimes. Va cap al lavabo i se la veu tenyint-se el cabell. Es veu el que ha escrit al diari: “Ho sento, Naomi. Ho sento. Ho sento. Ho sento. Ho sento.”

 

ESCENA 6 ( -67 dies per la obra)

Se sent des de dins d’una aula al professor de teatre cridant a l’Alma (“qui creus que sóc? hauria d’expulsar-te només per intentar alguna cosa així! vinga fora”). L’Alma surt avergonyida i tanca la porta darrere seu, cobrint-se el pit amb una jaqueta. Frustrada, es neteja el potent pintallavis que porta posat. Els seus ulls van cap al cartell del repertori de l’obra que està penjat davant seu. S’enfada encara més, l’arrenca de la paret i marxa. 

 

ESCENA 7 (-20 dies per la obra)

Tothom està mirant el mòbil alarmat menys la Alma. En Martí es dirigeix a la Alma violentament, l’agafa del braç, l’arrossega a un cantó i li ensenya alguna cosa al mòbil, acusant-la d’haver-lo gravat. L’Alma ho nega tot però en Martí no se la creu i marxa. Una noia entra i li pregunta a la Alma si està bé.

 

ESCENA 8 (-1 hora per acabar l’obra)

L’Alma i en Martí interpreten una escena a l’escenari. Surten de l’escenari i l’Alma intenta felicitar-lo, però en Martí passa d’ella i s’allunya

 

ESCENA 9 (-35 dies per l’obra)

Estan a la festa, en rotllana, segueixen jugant a Veritat o Repte. Un noi repta a l’Alma a grabar un vídeo porno. Ella es nega, però la comencen a comparar amb Naomi.¡

Es veu a l’Alma col·locant una cámara al lavabo nerviosa. Surt del lavabo i entra liant-se amb en Martí. 

 

ESCENA 10 (-60 dies per l’obra)

La Naomi i l’Alma es troben davant de les taquilles una al costat de l’altra al vestuari. La Naomi rebusca al seu bolso, dient que no troba les claus enlloc. L’Alma li dona i li diu que se les havia deixat abans. La Naomi li agraeix, obre la taquilla i marxa amb la motxilla. 

 

ESCENA 11 (-45 min per acabar l’obra)

Martí entra al vestuari, obre la taquilla de l’Alma i rebusca entre les coses. Quan troba el mòbil de l’Alma alguna cosa més cau de la taquilla. Martí recull el diari de l’Alma i el fulleja. El que veu el perturba profundament.

 

ESCENA 11 (-60 dies per l’obra)

L’Alma entra al vestuari nerviosa, amb les claus de la Naomi a la mà. Amb torpesa obre la taquilla i obre la motxilla de la Naomi. Obre la seva propia motxilla i treu una bossa plena de drogues, i la fica a la motxilla de la Naomi. Tanca la taquilla ràpidament i surt del vestuari.

 

ESCENA 12 ( -55 dies per l’obra)

Estan tots els alumnes de teatre reunits amb el professor en rotllana i el professor comunica als alumnes que la Naomi ha sigut expulsada del centre per a possessió de drogues, i que davant de la possibilitat de que sigui internada a un centre de rehabilitació, i per aquest motiu no podrà interpretar el paper de Julieta a la obra, per lo que es necessita una nova vacant. L’Alma se sent culpable però d’alguna manera també alleujada. Tothom es gira a mirar-la assumint que ella serà la nova Julieta.

​

ESCENA 13 (-43 minuts per finalitzar l’obra 

Tots estan corrents i nerviosos per la part de darrere de l’escenari, movent elements d'atrezzo i buscant a actors que els hi toca sortir ja. 

L’Alma entra al vestuari rebufant cansada, porta una torcha que ha utilitzar a l’obra. Dins està el Martí davant de la taquilla de l’Alma amb el diari a les mans. L’alma li diu: “Què fas aquí?”, i ell es gira lentament a mirar-la amb el diari encara a les mans (que aquí és quan l’Alma es dona conta de que té el diari) i la mira fixament. Ell li diu: “Què és tot això?”. Tornem a la gent agitada per darrere de l’escenari. L’Alma es queda paralitzada, no sap que dir. En Martí conecta els cables i realitza el que ha passat (“Vas ser tu…Tot ho vas fer tu”). L’Alma s’aproxima amb inseguretat (“no es el que penses”). En Martí està molt commocionat, amb llàgrimes als ulls (“era la teva millor amiga…com vas poder? Em vas gravar!”). L’Alma s’acosta més (“no cridis si us plau, deixa que t’ho expliqui”). En Martí no l’escolta i segueix parlant (“i tot perquè? per un paper a una obra escolar? T’has carregat vides!). 

En Martí reflexiona profundament sobre la situació (“La Naomi està retinguda injustament. Has de confesar, Alma”). Alma, nerviosa (“va, no diguis tonteries”). En Martí s’escandalitza (“estas de conya?! ni tan sols ets conscient del que has fet. no et mereixes que et protegeixi”). En Martí comença a caminar cap a la porta amb el diari a la mà, decidit a sortir, però l’Alma s’interposa i li barra el pas. Comencen a forcejar mentre discuteixen. 

Tornem a la gent agitada. El professor es passeja nerviós (5 minuts per la segona part! Tots llestos!)

En Martí empeny a l’Alma, lliurant-se d’ella, però just quan està a punt de creuar la porta, l’Alma li dona un cop al cap amb la torcha que duia. En Martí cau al terra, inconscient. L’Alma queda paralitzada uns segons, i quan comença a sortir sang s’ajup per comprovar si segueix viu i intentar despertar-lo. 

Quan s’adona que no pot fer res, comença a hiperventilar. Mira als voltants, comprovant que no hi ha ningú a prop. Amb la mirada perduda, tanca la porta i arrossega en Martí a un racó una mica amagat. Es neteja la sang a la pica i es mira uns segons al mirall per calmar la respiració abans de sortir. 

 

ESCENA 14 (25 minuts per finalitzar l’obra)

L’Alma camina lentament per darrere l’escenari, mentre la resta es mouen frenèticament. Una noia agafa a l’Alma (on eres? tothom t’està buscant!”) i l’empeny a dins de l’escenari. Al principi queda desubicada, però després de fer una ullada a tot el públic que la mira, un somriure li cobreix el rostre. L’obra es desenvolupa amb normalitat fins l’entrada de Romeu. De sobte se sent un crit i la multitud comença a agitar-se i entrar en pànic. Tothom corre i lluita per sortir excepte l’Alma. Se senten sirenes de policia. Algú l’agafa (vinga corre! estan evacuant tot el teatre”). L’Alma es deixa arrossegar pero a la sortida s’amaga a un racó i quan el cinema s’acaba de buidar, torna a pujar a l’escenari tota sola. 

Acaba el monòleg final i tot queda en silenci. L’Alma acaba extasiada amb llàgrimes de felicitat. De sobte, de les files del mig se sent un tímid aplaudiment. Les llums de sala s’encenen i es descobreix a la Naomi asseguda en la sala buida. Porta una bata d’hospital i té molt mal aspecte. Quan acaba d’aplaudir s’aixeca i treu una pistola. L’aixeca lentament, apuntant a l’Alma, però l’Alma no pot deixar de somriure.