top of page
El sentit de l'escultura
El divendres 17 de Desembre vam anar a veure una exposició anomenada "El sentit de l'escultura" a la fundació Mirò, a Barcelona. Es pot visitar desde el 15-10-21 i estarà al museu fins el 6-3-21.
L'exposició consta de set parts i té un total de 100 obres en les quals han participat 65 artistes.
Totes les obres són escultures d'estil contemporani i l'objectiu de l'exposició és explicar la gran transformació d'aquesta disciplina (l'escultura) al llarg del segle XXI, amb l'aplicació de noves tècniques i aparicició de noves sensibilitats.
L'exposició està comissariada per David Bestué amb la col·aboració de Martina Millà.
1. Ars infamis
"Ars infamis" és la primera part de l'exposició i en aquesta podem veure l'ús de motlles i altres tècniques de reproducció, les quals en els seus inicis van ser menyspreades. Amb el pas del temps i gracies a alguns artistes reconeguts la utilització del motlle i altres tècniques com per exemple el buidatge, s'han convertit en una cosa força recurrent a l'art contemporani.
2. Cru
En aquesta part de l'exposició podem veure com les característiques formals de l’escultura van deixar de considerar-se jeràrquicament superiors respecte dels seus components materials, per tant els artistes que particpen deixen obsolet el
binomi forma-imatge i aposten per obres que es
resisteixen a construir una forma tancada.
Es presenten també intervencions a través de les quals es transforma l’estat d’una sèrie d’elements
amb la finalitat de descobrir-ne la composició.
Perejaume: Compostatge de nou pintures, compostatge de sis pintures i compostatge d’una pintura amb marc i vidre
Bruce Nauman: Julie Head / Julie, Head, Upside Down, Tongue to Tongue
Les obres que vem veure en la tercera part de l'exposició prenen en consideració aspectes
físics i espacials. A partir de la dècada de 1960, es produeix un canvi significatiu pel que fa a
una visió poètica o metafísica de l’espai. És precisament en aquests anys quan sorgeix el minimalisme, un corrent que defuig les consideracions espirituals o retòriques i emfatitza la realització de formes simples, matemàtiques, i l’ús de materials industrials.
3. Espai
4. Objecte doble
Aquesta part de l'exposició presenta una idea de mutació i canvi constant. Aquesta idea de transformació s’ha vist reflectida en la tendència a la reutilització d'objectes. És el cas de moltes de les escultures de Joan Miró, que parlen tot sovint d’aquest interès per manipular elements quotidians amb l’objectiu de dotar-los d’un nou ús, encara que sigui simbòlic.
Joan Miró: Femme [Dona]
Jorge Oteiza: Respiración artificial
5. Present continu
Molts projectes escultòrics s’ocupen també d’allò que té a veure amb la seva
durada i és sobre això del que tracta aquesta part de l'exposició. En sortir de la seva dimensió teòrica i enfrontar-se a la seva dimensió temporal, l’escultura ha de lluitar contra un procés inexorable de desgast que deriva alhora un canvi de percepció temporal i històrica, així com una noció caòtica i canviant de l’esdevenir, la finitud i la mortalitat, una percepció que no ha
fet més que accentuar-se amb la recent pandèmia.
6. Un cos nou
La figura del «creador-escultor» va acompanyar la pràctica escultòrica fins a la Il·lustració, quan el
creador va passar de ser un artista a convertir-se en un científic que intenta replicar en el
seu laboratori l’exterior i l’interior d’un cos. Aquesta mutació conceptual va alliberar el
format escultòric de l’obligació de reproduir un cos perfecte i el va transformar en una
eina per a qüestionar supòsits culturals, sexuals, socials, mèdics i ideològics en l’àmbit
de la representació corporal.
Robert Smithson: Pierced Spiral [Espiral perforada]
7. Contacte
En aquesta exposició es representa la passió, l’amor o el sexe sobre un material inert
sense que aquest «objecte» a representar, el desig mateix, desaparegui a l’instant.
Aquesta és una de les qüestions més complexes de la pràctica escultòrica.aquesta representació s’abordarà de múltiples maneres, intentant
introduir matisos més reivindicatius, afectius o sensuals.
Dieter Roth P.O.TH.A.A.VFB (Portrait of the artist as
Vogelfutterbüste)
June Crespo: Cheek to Cheek [Galta amb galta]
bottom of page