Guió literari
L'història comença amb la protagonista aixecant-se. Es veu com que el primer que fa és prendre les seves medicines, que segons la seva situació s'intueix que són antidepressius. Sàcaba de despertar, però els seus pensaments ja l'atormenten de bon matí, i se li veu desganada, sense ànims de seguir amb el dia. Podem veure la seva habitació desendreçada per tant es dedueix que gràcies a això és una persona deixada i desorganitzada, a la que ja no li importen gaires coses.
El següent pla és de la dutxa, i seguidament apareix la Marta amb el cabell mollat, per tant el que passa és s'ha dutxat. Es posa la roba, agafa la motxilla i es dirigeix a la cuina a esmorçar. Basicament la rutina d'una persona totalment diferent, la diferència és que a una persona normal no li costaria fer aquestes coses quotidianes, i per ella ja supossa tot un esforç aixercar-se cada matí del llit. Es sent buida, atemoritzada per haver d'aguantar el dia i amb dubte de si hauria de quedar-se al llit i abandonar totes les seves responsabilitats.
Seguidament, és ella anant a l'escola. Agafa el bus, com cada matí, i al baixar-se, camina amb un ritme lent i desmotivat i sense cap expressió ja que ja no és capaç de sentir res. Ess veuen escenes d'ella a l'escola totalment sola, encara que té amigues, ella prefereix estar sense companyia ja que no vol amargar a ningú amb els seus problemes, i les seves amigues ho entenen i le donen el seu espai sempre que ho necessiti. Però igualment es preocupen molt per ella i volen que s'animi una mica, per tant l'inviten a una festa aquella tarda. La Marta, amb l'esperança de poder oblidar-se de les seves coses accepta, però sap que segurament voldrà anar-se a mitja festa.
Es veu la protagonista anant cap a casa amb les seves amigues, que volen preparar-la perque canvii la seva ropa que no renta des de fa dies, per maquillar-la, i pentinar-la, amb l'intenció de fer-la sentir millor. Però ella al veure a si mateixa així, es sent extranya, ja que així solia lluir ella en el passat, quan era feliç, i es sent fora de lloc i com interpretant un paper que no és ella.
Van al supermercat a comprar alcohol, i després es dirigeixen a la festa. Hi ha molta gent, tothom balla, riu i beu. I ella, sense poder evitar-ho, s'aparta de tothom. No vol estar allà, i es nota. Les seves amigues li animen però ella no és capaç de seguir endavant. Al cap de l'estona, s'escapa, però no direcció cap a casa, sinó que va cap al lloc especial de la seva nòvia i ella. No aguanta estar allà, però sent la necessitat d'estar-hi, plora desconsoladament. De mentres, les seves amigues la busquen, però no saben on pot estar, estàn molt preocupades. La marta, agafa una carta de la seva butxaca, i la crema, el qual ha sigut l'acte més valent per part seva des de la mort de la Paula. Aquí el fi del videoclip.
Entre mig d'aquesta trama, els records invadeixen el pensament de la Marta, es veuen a elles dues en passat disfrutant i passant una bona estona. Es nota molt el contrast de la personalitat d'abans i la de ara, ha canviat. Riuen, es diverteixen... Semblen històries totalment diferents la del passat i la del present.